Entre setembre i novembre de 2022 es va dur a terme un procés de mediació comunitària derivat per l’ajuntament de Barcelona, amb un total de quatre sessions (dues individuals i dues conjuntes), per abordar les dificultats de convivència entre una parella veïnal i els responsables d’un habitatge gestionat per una entitat social.

Aquest és el 1r, d’un seguit d’exemples de Casos d’Èxit basat en la mediació comunitària per la convivència veïnal: escolta, respecte i transformació

Context del cas

L’habitatge acollia cinc joves tutelats per la Generalitat de Catalunya, en procés d’emancipació. La seva estada era temporal, mentre accedien a formació, feina o altres recursos residencials. L’equip educatiu supervisava el bon funcionament del pis i mantenia contacte amb els veïns.

Origen i evolució del conflicte

El conflicte s’arrossegava des de feia més d’un any, amb denúncies recurrents a la policia i instàncies presentades a l’Ajuntament de Barcelona. Els veïns manifestaven molèsties per sorolls, dificultats per descansar i manca de comunicació directa amb els responsables. Per la seva banda, l’entitat social defensava la col·laboració dels joves i la voluntat de mantenir una convivència respectuosa. Durant les sessions, es va evidenciar una percepció de tracte desigual cap als joves, que generava malestar i sensació d’injustícia. L’equip educatiu va expressar preocupació per possibles actituds discriminatòries, tot i que els veïns negaven qualsevol motivació racial.

Desenvolupament de la mediació

Les sessions van permetre exposar les vivències de cada part, identificar les causes dels conflictes (com el soroll d’un patinet confós amb una pilota o el moviment de mobles), i acordar mesures concretes:

  • Millora del timbre de la porta de l’entrada de l’escala per facilitar la comunicació
  • Compromís de revisar conductes dins el pis
  • Diàleg previ abans de recórrer a la policia
  • Seguiment educatiu dels joves per reforçar la convivència

 

Resultats i seguiment 

Després de les trobades, es va percebre una millora en la convivència. Les parts van reconèixer els avenços i van acordar una sessió de seguiment per consolidar els acords. El procés va evidenciar la importància de l’escolta activa, la corresponsabilitat i el treball en xarxa amb serveis públics.

 

Reflexió final

Aquest cas mostra com la mediació pot transformar un conflicte latent en una oportunitat de reconeixement mutu. Quan les persones s’asseuen a parlar, es poden desfer prejudicis, aclarir malentesos i construir una convivència més justa. La mediació no només resol conflictes, sinó que obre camins cap a una comunitat més inclusiva i respectuosa, basada en el descobriment i/o reconeixement de noves realitats.

 

Nota final

Aquest procés ha estat conduït per Elena Márquez Losada, mediadora professional registrada al Centre de Mediació de Catalunya i al Ministeri de Justícia, especialitzada en mediació comunitària, familiar i organitzacional. La seva intervenció ha permès canalitzar un conflicte veïnal complex cap a una resolució dialogada, promovent el reconeixement mutu, la corresponsabilitat i la millora de la convivència. El cas exemplifica el potencial transformador de la mediació com a eina de gestió pacífica i inclusiva en entorns residencials.